4a Marxa de Resistència entre l'Alt Camp i la Conca

Data: 21/Setembre/2013
Distància: 56 km
Desnivell: +/- 1820m
Temps: 10h 40'

La cursa començà des de la vila del Pla de Santa Maria. Es donava la sortida a les 6 del matí, sent encara fosc. Només sortir del poble, pujada forta de 350m per despertar el Sol a la cima, i descens ràpid fins a Cabra del Camp. Fins aquí perfecte: pujada amb alegria, baixada a tota llet.

Passat el poble es nota ja una altre cop la pujada, encara que suau, i corrinyant a estones per pistes, enmig de boscos i barrancs, culminant el Castell de Selmella (cota 803m, km14, 2h20'). Esmorzar.

Baixada ràpida fins tocar fons a Vallespinosa, llogarret amb encant.

Es continua per un tram de carretera fins agafar un camí que grimpa fortament cap al Montclar (cota màxima: 922m., km22, 3h40'). Iniciem el descens fins agafar la pista que ens ha de dur a l'altre extrem de la Serra de Comaverd. Es nota ja la calor: s'ha enfilat fins als 30ºC (havíem sortit amb 15ºC). Per un error de principiant, els mitjons (un pèl més gruixuts de l'habitual) fan que els dits em freguin la punta de les sabates quan freno en les baixades. Això i la calor insuportable fa que baixi el ritme i plantegi la cursa des d'un punt de vista més conservador. M'avança força gent.

Arribo a Barberà de la Conca (km39, 6h50') tocat, amb dolor a les ungles dels dits grossos pel llarg descens per pista i amb marques del Sol. Dinar. Intento oblidar el fort desnivell que m'espera i començo a caminar a ritme constant. La pujada a Miramar és dura. Minoro. No m'havia fixat que hi havia 3 "puja-baixa", sumant un desnivell de 200m als ja 300m en línia recta cap a Miramar. L'arribada a Miramar (km49, 9h15') va suposar un gran descans. Descens per pistes amples fins a al Pla.

Resum: una cursa que m'havia plantejat de pre-inici de temporada es va complicar per la calor i una mala elecció d'uns mitjons nous a priori millors. Ungles dels dits grossos encara negres (fijo que les canvio). El tram de pista des del Montclar fins a Barberà semblà la travessa del desert. Malgrat tot una 71ena. posició de 180 no està malament.

Algunes de les fotos són gentilesa de la Xiruca Foradada.

Ja era hora

Després de molts anys participant en curses i caminades de Resistència i també realitzant excursions per les Muntanyes i indrets del nostre país, crec que ja trigava a fer un bloc per compartir experiències. M'he nodrit moltíssim de les informacions que he trobat en blocs com el que intento iniciar, ja siguin rutes, recomanacions o simplement fotos que et fan una idea del que et trobaràs. Per altra banda, també he trobat bastants plans d'entrenament per millorar el rendiment i arribar en millor forma per afrontar curses de llarga distància i/o desnivells importants o com acabar dignament les típiques de 10Km i 1/2 Marató. Altres han sigut font de motivació.
Per què runner? perquè és el que em motiva: cobrir les distàncies o rutes establertes en el menor temps possible. Si bé és cert que em considero més de trail que d'asfalt, em sento recompensat per ambdues disciplines. Això no treu que sóc un simple aficionat a qui li agrada gaudir de la Natura en el poc temps lliure que disposa.
Reptes molts, temps limitat i la màquina ja grinyola. Espavilem !