Distància: 52,5 km
Desnivell: +/- 1637m
Temps: 8h 18'
Cita obligada del circuit de Caminades de Resistència de la FEEC. 12a. edició on ja és la 7a. que hauré participat. Cursa de dificultat enganyosa, on cada any el clima ens té reservades sorpreses. Precisament, diria que només hauré fet senceres 3 o 4 de les que he participat, on en altres 2 anys es va haver de retallar i no ens van deixar pujar a la Mola (un any per tempesta elèctrica i l'any passat per neu) i uns altres 2 anys vaig haver d'abandonar (1 perquè va ploure tant que em va calar el fred a dintre i un altre, per problemes musculars). Circuit amb molta pista i asfalt i també amb la temuda pujada a la Mola, amb un desnivell de 350m en 1,5 km.
L'objectiu que m'havia fixat aquest any era millorar el meu millor temps en el recorregut clàssic i complet. La estratègia fou córrer on podés (pla i baixades) almenys fins a l'avituallament de Mª de Déu de la Roca. No hi havia previsió de pluja però si de fort vent, així que tot i que volia alleugerir al màxim la motxilla, finalment vaig agafar el paravent (decisió encertada). L'organització també ens obligà a portar una manta tèrmica a la motxilla ... suposo que per temes d'assegurances, si més no, fou un pes innecessari.
Sortida a les 6:31AM des de Riudoms amb una participació discreta comparada amb altres anys. Temperatura fregant els 15ºC. Un cop sortit del poble i aprofitant que la gentada ja s'ha estirat, començo a agafar un trot que només trenco per alleugerir la bufeta o per passar la riera de Riudecanyes (que vam tenir que passar amb ajuda d'una corda degut a l'aigua que baixava). Control de Riudecanyes (km 9,5, 1h08').
 |
| La riera de Riudecanyes baixava plena i vam necessitar l'ajuda d'un pont improvisat. |
El camí enfila cap al pantà i el bordeja fins arribar a Duesaigües. Primera ascensió de la jornada cap al Castell d'Escornalbou. Me la prenc caminant en calma. A dalt el vent bufa fort. Avituallament al castell (km 17, 2h15'). Reomplo d'aigua, sense perdre més temps baixo que me les pelo cap a l'Argentera. Possiblement fou la vegada que he baixat més ràpid, en part gràcies a la neteja de la sendera que suposo van fer la gent del CERAP. Creuem l'Argentera i enfilem la 2ª ascensió, ara, cap al parc eòlic. A dalt el vent és encara més fort. Vaig corrinyant i caminant pel parc eòlic fins baixar fins a l'encreuament amb la carretera de Colldejou-Falset, Coll Roig (km25, 3h31'). Inicio la forta pujada cap a la Mola. En els pendents més forts , ja començo a notar les cames carregades, però res preocupant. Malgrat no ser la vegada que faig cim més ràpid (en uns 36') arribo a dalt prou bé de forces. El vent és fred i malgrat que volia baixar més suau per no cascar els genolls, els primers 100m d'alçada els baixo a tota llet.
 |
| Tram final de l'ascensió a la Mola (vist de dalt a baix) |
Començo a tenir gana. Maleeixo haver-me oblidat els gels a casa. Procuro no forçar massa la forta baixada de la Mola, per no defallir i reservar forces per la baixada per pista de després cap a Colldejou, més òptima per córrer. L'avituallament del coll de Guix és una benedicció (km 29, 4h30'). La coca, excel·lent. Reprenc la baixada, ara sí, corrent per la pista cap a Colldejou. La calor ara ja apreta. Passo Colldejou i agafo la sendera que baixa fins al barranc Buidegasses. Un cop arribat al fons, la sendera continua pel costat del barranc. La sendera és xula (en alguns trams es té la sensació d'anar per la jungla) i tancada. La sendera finalitza a l'encreuament de la carretera de Montroig-Colldejou i continua per la pista paral·lela al barranc de Rifà. El genoll de la dreta el noto força carregat, però continuo al trot, fins arribar al començament de la darrera pujada de la jornada, l'Areny, a pocs quilòmetres de la Roca. Els ànims i l'empenta dels sempre simpàtics aiguaders del mini-avituallament a peu de carretera és reconfortant, en contra de les gominoles que servien (va fer falta poc perquè no se'm quedessin els queixals pegats). Faig xino-xano el puja-baixa-puja-baixa fins arribar a l'avituallament de la Mª de Déu de la Roca (km38,8 , 6h10').
 |
| Ermita de Mª de Déu de la Roca vista des de l'Areny, el mar al fons. |
 |
| Ermita de Mª de Déu de la Roca des de la pista de Mont-roig. |
Punt d'inflexió de la jornada. Falten uns 12 km sense desnivell fins a l'arribada alternant pista i asfalt: ideal per córrer. Malgrat que ho intento, les cames em fan mal i noto molèsties al genoll esquerre quan estic més de 200m corrent, així que decideixo caminar. Calor insuportable i cap ombra pel camí. Les noves malles que m'havien funcionat acceptablement fins llavors, noto que em comencen a escaldar l'entrecuix (efectivament, em van deixar marcades les costures). El camí de Mont-roig a Montbrió a l'hora de màxima radiació solar és com fer penitència. Passo el darrer control de Montbrió (km 47,5 , 7h30'). Intento evadir la ment (escoltant música del mòbil, pensant coses de feina, recordant passatges d'algun dels últims llibres llegits) per aguantar la solana. Finalment, però, arribo sense incidents a les 14:48 de la tarda.
Resum: cursa amb objectius acomplits. El ritme del primer terç de la cursa em va fer guanyar uns 20 minuts sobre l'objectiu que vaig saber administrar al llarg del recorregut. Encara necessito millorar la condició física per arribar més fresc als trams finals. Respecte el material, primera cursa llarga amb les Brooks Cascadia, sense cap problema (poder millorable el grip amb mullat) i amb les malles Hoko Sensei, amb una lleugera decepció. En definitiva, satisfet per millorar la marca personal i arribar dintre del primer terç del total de participants.
