Distància: 63,5 km
Desnivell acumulat: +/- 4800m
Temps: 11h 50'
La Marxa de La Selva és una de les habituals de la zona, amb ja 12 anys de tradició i que és considerada de les duretes. S'ha d'arribar preparat i força mentalitzat ja que té trams exigents i d'altres on et menges el coco. Aquesta era la tercera edició que participava ( les anteriors al 2010 i 2013) amb la fita de baixar de les 12h.
Afrontava aquesta cursa amb ganes després del mediocre temps a la Mitja de Cambrils (2 setmanes enrere) i ja tenia mono de muntanya. Sortida de la Selva amb les primeres llums del dia i una temperatura força fresca (9ºC). No s'esperava pluja tot i que no es descartaven ruixats a la tarda. El primer quilòmetre creua el poble i ens porta per camins dels trossos dels voltants tot enfilant-se ja de cara a L'Albiol. La filera de gent comença a estirar-se gràcies a algunes rampes pronunciades. La pujada fins a l'Albiol és una ascenció de 600m. en 11 km, alternant pista i sender. Arribo al primer control de L'Albiol en una mica menys de 2h. En aquests primers quilòmetres et notes els primers aiii! i uiii! i has de fer un esforç per no renunciar quan penses amb tots els quilòmetres que encara queden. El següent tram, però, és una mica més tranquil amb només la pujada del grau de l'Estelada sortint de l'Albiol i el de l'arribada a Mont-ral. El tram entre ambdós passa per un bosquet amb una lleugera pendent que permet córrer, excepte en algun tram que hi ha molta pedra solta. Petit ensurt abans d'arribar Mont-ral al seguir les passes d'un grupet que es desvià uns centenars de metres de la ruta. Per sort vam corregir prou aviat. Arribo a Mont-ral a les 9:55 (17,5km; 2h55'). Esmorzo i re-omplo d'aigua. El següent control és a La Farena en uns 5km. Tram molt bonic per mig de boscos humits i baixades corredores. Quan un arriba a la Farena a part del cansament dels quasi 23km i 2000 m. ja de desnivell acumulat, li ve a la ment la forta pujada imminent als Cogullons, així que l'avituallament sòl ser suau i amb molts fruits secs i panses per carregar d'energia.
Surto de La Farena en direcció als Cogullons a les 10:45. M'espera una pujada sostinguda de 600m en només 4km. En aquest tram, la passada edició que vaig participar, vaig patir molt així que aquesta vegada anava molt mentalitzat: passes curtes i contínues i baixar el ritme a les rampes més pronunciades, però sense parar. La pujada és quasi sempre per mig del bosc amb pins alts que quasi no deixen passar l'aire, o sigui, que es sua força.
![]() |
| Mirador del Mas del Mateu (cota 1.000m) pujada als Cogullons. Conca del Brugent i al fons, Mont-ral. |
Quan s'arriba quasi a dalt, el vent et glaça el suor i cal tapar-se una mica. La darrera grimpada al refugi sembla interminable. Arribada als Cogullons (27,5km; 4h53'). M'ha costat poc més d'una hora tota la pujada des de La Farena, uns 10' menys que l'anterior vegada. Com ja va sent tradició, entrepà de "Nocilla" al refugi i sortida en direcció a la Baltassana i Prades. El tram entre els Cogullons a Prades és, segons el meu parer, el més matxacant psicològicament: 12 km primer per carena en puja-baixes, després pista planera inacabable amb pujada final a la Baltasana i acabar amb la forta baixada pel bosc de Prades.
![]() |
| Mola dels 4 termes, a escassos kms dels Cogullons |
![]() |
| Vista de Prades des del Tossal de la Baltassana. |
Arribo al control de Prades a les 14:00h (39km; 7h). Em cruspeixo 2 entrepans de llonganissa com si res (després em penedeixo del segon ja que noto la panxa massa pesada), carrego d'aigua i a tornar-hi. Prades és molt temptador i convida a quedar-se una estoneta més, però de seguida noto com se'm glaça la suor. La sortida de Prades és planera però de seguida s'enfila lleugerament cap a l'ermita de l'Abellera per després descendir a sac uns 300m. en quasi 3km fins al barranc dels Rebollans. Arribats al barranc es continua per una pista còmoda fins a Capafonts.
![]() |
| Capafonts. Els Motllats i la Mussara al darrera. |
Capafonts (44,5 km, 8h10'). El control sòl ser com el de La Farena: suau (tampoc no m'entrava res després dels entrepans que encara tenia a la gola) i amb els nervis d'afrontar la darrera pujada forta de la travessa. La pujada fins al pont de Goi és un desnivell de 300m en 3km. Un petit repte ja pels km i el cansament notable acumulats en la jornada. Els primers 100m. de desnivell són suaus per una pista però al cap d'1km de sortir del poble es pren un sender que puja fort passant pel costat de la cova de Gralles i l'espectacular pont de Goi que es creua primer per sota i després per sobre.
![]() |
| Pont de Goi |
Aquest tram és una baixada suau que transita per zones de bosc frondoses. Sempre que passo per aquí em recordo dels Ports ja que té una vegetació pareguda i també perquè el primer any que vaig fer aquesta cursa anava una mica amb més retard i aquí ja començava a amagar-se el Sol, la qual cosa em recordava la nocturna de Fredes-Paüls. Arribo a l'Albiol a les 17:10 (54,5 km; 10h10'). Tot i portar un temps d'uns 40' millor que l'anterior edició del 2013, veig que no el rebaixaré força més ja que pràcticament aquest avantatge l'estava arrossegant des dels Cogullons i el peu ja donava per córrer més.
La baixada de l'Albiol a La Selva és on, si s'arriba en força, es pot rebaixar força temps perquè a part d'algun tram pronunciat i pedregós, la resta es pot córrer força bé. Jo ho intentava en algun tram però no podia mantenir la cursa més d'1 minut seguit, així que em vaig resignar a acabar la cursa caminant i veure com alguns participants em passaven.... menys el darrer km del poble que si bé fos per postureo o bé perquè començava a ploure el vaig fer corrinyant. Arribo a meta a les 18:50.





