5ª Marxa dels Dips

Data: 23/Maig/2015
Distància: 61,4 km
Desnivell acumulat: +/- 5915m
Temps: 12h 27'

La Marxa dels Dips (organitzada pel c.e. reddis ) és d'aquelles curses obligades a fer almenys algun cop. Té com a particularitat que el recorregut són tres circuits amb sortida i arribada a Pratdip i amb distàncies que van de més a menys però on els pendents més importants es fan en en els 2 primers. El principal inconvenient, si es vol fer tota, és que requereix un esforç mental extra per no caure en la temptació de plegar després del segon tram. 

S'ha de matinar força ja que la sortida es dóna quan encara no ha sortit el Sol. Arribo vora les 5:30h i ja està tot ple de cotxes pels vorals i llocs habituals, així que després de donar un tomb decideixo aturar-me davant el Poliesportiu per agafar el dorsal i després aparco a les afores del poble. Després de creuar el poblet, arribo un altre cop al Poliesportiu i bec i menjo mig donut a l'avituallament de sortida, matant els darrers minuts abans de la sortida.  A les 6 ens donen la sortida. 

El primer circuit és l'ascensió al Cabrafiga. Són uns 8km amb un desnivell acumulat de +/- 1100m. Durant el primer quart d'hora ens cal el frontal, ja que encara és fosc. Els 2 primers quilòmetres són ràpids ja que baixen fins al barranc de la Dòvia i el seguim una bona estona fins que el creuem per seguir una petita pista que ens porta a un tunel que creua la carretera per sota. Aquí comença ja la pujada pronunciada que ens duu a les Mugues. Després de vorejar el puig, comencem una forta pujada de 300m. (amb pendents de fins al 44%) que ens porta al cim del Cabrafiga en 1km. Són les 7:13h del matí i al cim la temperatura s'enfonsa fins als 9ºC, a més amb el fort vent i la suor de la pujada, la sensació de fred és considerable. No hi ha temps a perdre, així que inicio el descens corrent en els trams menys pedregosos. La baixada no presenta grans complicacions, tret de la zona abans d'arribar a la torre de la llum, amb una baixada rocallosa i on el sender es difumina. Un cop passat les torres de la llum s'arriba a una pista i posteriorment a un sender frondós que ens porta a la carretera davant de Pratdip. Finalitzo el primer tram amb 1h39'.

El segon circuit ens porta fins a Llaberia pujant per les crestes de la Seda i tornant pels Solans. Són uns 15km amb un desnivell acumulat de +/- 1800m. Inicio aquest segon tram a les 7:45h després d'haver re-omplert de líquid el soft-flask i menjar algua cosa. Creuo el poble i la carretera i continuo per un camí que comença enfilar-se cap la serra. Aquí vaig tenir un ensurt, ja que vaig desviar-me un centenar de metres pel sender que baixa de l'arribada del darrer tram, i és que al veure les cintes no hi vaig caure fins que els crits llunyans d'un de la organització em van fer dubtar i vaig retrocedir fins que vaig retornar al bon camí. Un esglai, només 5 minuts perduts. La pujada a la crestes de la Seda són exigents. Quan s'abandona el camí, es continua per un sender que puja decidit cap als cims. Igual que al Cabrafiga, es nota un altre cop el fred ( que torna a baixar dels 15ºC als 9ºC) i el vent. Em poso els "manguitos" i continuo pujant. Hi ha bastants passos on s'ha de grimpar per les roques i fins i tot algun equipat.  Superada la cota 700m., el terreny ja no és esquerp i voregem el Mont-redón deixant-lo a la dreta, donant-nos una petita treva, tret del vent que ens fa la guitza.

Cota 750m amb el Mont-redon al fons.

Un cop superat el Mont-redon, les vistes a la Serra de Llaberia són magnífiques amb l'estació de meteo al fons.

Serra de Llaberia des del Mont-redon

La pujada ara es suavitza i donem un gir ampli cap a l'esquerra per corriol deixant el cim de La Creu i l'estació a dalt nostre. Estem al sostre de la marxa, altura de 860m.  Enllacem amb la pista que ens ha de dur a tocar de Llaberia. Són dos quilòmetres de pista que baixa i serveix per estirar cames i també per córrer una mica. Els darrers metres fins a Llaberia els fem per un corriol que voreja els bungalows del final del poble. Control i avituallament sòlid. Són les 9:25h (18km; 3h25'). L'entrepà em passa com si res. Físicament em sento bé així que, havent menjat, no perdo temps i inicio el retorn a Pratdip. Al principi, el sender de les Marrades puja però és molt agradable per mig de bosc. En un km inicia el descens suau però un cop passat el Coll que enllaça amb el sender que puja de la Dòvia, comença a baixar més fort. Més endavant, s'ha de baixar per un grau que necessita no tenir pressa i posar-hi els 5 sentits si no es vol tenir un bon ensurt. Passat el grau, una treva i posteriorment més baixada forta en alguns trams amb força pedra solta que no permet córrer tot el que es voldria. Sender trenca-cames, que malgrat que ja l'havia fet un altre cop no m'imaginava que la Dips hi passés. Arribo a Pratdip i finalitzo el segon circuit a les 10:40h (25km, 4h40'). Aquí les cames ja començaven a queixar-se, re-omplo d'aigua la motxilla i recarrego energia per afrontar el circuit decisiu.

El tercer circuit de 37km i amb un desnivell acumulat aproximat de +/- 3000m ens dóna un tomb passant per Santa Marina, Vandellòs, Remullà, Llaberia i el coll del Guix (a tocar de Colldejou). El primer km del tram coincideix amb el del primer circuit, però abans d'arribar al salt de la Sabinosa trenquen a la dreta per un sender que puja per la serra de Güena cap al coll del Marquès. La temperatura ja fa estona que s'ha enfilat pe sobre dels 20ºC i ara les ratxes de vent en aquesta zona s'agraeixen ja que no hi ha ombra arreu. Superat el coll del Marquès (cota 400m.) seguim per un corriol en direcció a una torre d'electra i allí prenem una pista que baixa lleugerament fins a l'emblemàtica ermita de Santa Marina.

Ermita de Santa Marina

Control i avituallament (30km; 5h53'). Vaig remplir una mica d'aigua i també volia fer-ho de beguda isotònica al flask, però una garrepa de l'organització em va sortir amb lo de "no n'hi haurà pels demés". Vaig estar pensant amb ella tot el camí fins a Vandellòs. Quins nassos ! 

Sortint de l'ermita, ara enfilem per un sender que segueix un GR en direcció a Vandellòs. La calor ja es fa notar. A penes guanyem uns 150m d'alçada que el sender inicia una baixada de 250m. A les 12:40h entro per Vandellòs per un sender preciós i ombriu. 

Sender d'entrada a Vandellòs.

El control però està dintre del casc urbà i per això hem de caminar una mica més. La continuació de la marxa és pel mateix sender, i s'ha de desfer camí així que em creuo amb els que tornen. Vandellòs (34,5km; 6h45'). Aquí em trec l'espineta de l'anterior avituallament i menjo, bec i re-omplo tot el que vull. Control força complet. 
Re-inicio la marxa. Calor forta, ja habitual a l'època i ni rastre del vent del matí. Sortint de Vandellòs es pren la pista que enfila cap a Remullà durant uns 3km de pujada suau i que continua amb un pendent més pronunciat per l'estret dels Vidriers fins creuar-nos amb la carretera que baixa del coll de Faixes fins a Santa Marina. Aquí, sorpresa!  perquè tot i no haver-hi cap avituallament m'esperaven la Marta (ma neboda) i el Salvadó amb el cotxe i una coca-cola fresca. El Salvadó, que es coneix el terreny, m'informa de com continua el sender en direcció cap al Mas del Ramer, on hi ha l'avituallament i sobretot, m'adverteix de reservar forces per la pujada cap a Llaberia pel Tortó. En aquell moment encara no n'era conscient, ja que era la primera vegada que passava per aquelles contrades. 

Després de comentar la jugada, ens acomiadem fins més tard a l'arribada. Aquella zona és una mica feréstega amb molta vegetació de sotabosc i no gaire ombra. La pujada no es fa gaire complicada, més aviat pesada pels kms acumulats i pel terreny. Un parell de kms abans d'arribar al Mas del Ramer ens agrupem uns quants pels dubtes de com seguir en alguna zona poc marcada. Un cop arribats a la pista de Capçanes-Pratdip els dubtes s'esvaeixen i baixem en direcció al mas. Arribem al mas del Ramer a les 14:30h (43,5km; 8h30'). Mas ben condicionat on hi podem entrar i gaudir de l'avituallament asseguts i resguardats del Sol. En aquest punt noto l'esgotament: cada cop em costa més menjar sòlid, tinc un nus a l'estómac i les cames ja no van tan lleugeres. Els kms acumulats, però sobretot la calor de la pujada des de Remullà comencen a passar factura. Sortim en grupet del mas per la pista que per sorpresa meva baixa força (i això volia dir que després la pujada seria més dolorosa) fins a un desviament de senders. Prenem el de la dreta que comença pujar fort cap als cingles del Tortó, però almenys al principi, transcorre per l'ombra d'un bosc frondós. De seguida, però, ja m'adono que aquí hauré de gestionar bé les forces així que minoro marxa i pujo a un ritme continuat però molt suau. A mesura que es puja el sender es torna més de l'estil d'anar pujant escales. En una mica més d'1km vencem un desnivell de 300m. Arribo al coll amb mínims. I el km restant amb pujadeta suau cap a Llaberia el faig esbufegant i deixant passar a tothom. Finalment entro a Llaberia, al mateix control i avituallament del matí (49km; 9h50'). Agafo beguda i m'assec a l'ombra. Moment "pájara". Muscularment em sentia prou decent però l'esgotament ara passava factura. Necessitava una treva així que desconnecto el cervell mirant i contestant els missatges del mòbil i m'hi estic uns 10 minuts. No veia perillar l'arribada ja que coneixia els 12km restants. Sabia que els propers 4km de cursa eren claus, amb la petita pujada al portell de Llaberia i la baixada fins al coll del Guix. El petit descans a fet efecte i a la pujada al portell ja que em noto amb més forces. Són 100m. més de pujada per arribar al segon punt més alt de la marxa, cota 767m. A partir d'aquí baixada forta fins arribar a la pista de Colldejou-Marçà i continuem cap al control del coll del Guix (53,5km; 10h50'). Bec una mica i continuo. Fins a Pratdip, és una alternança de pistes i senders, principalment de baixada però també de pujada d'algun collet. Provo de córrer però no puc mantenir el ritme més de 2 minuts seguits pel mal de cames. Renuncio forçar per baixar de les 12h i disfruto dels darrers kms caminant tranquilament. Entro a Pratdip a les 18:27h, on la Marta i el Salvadó em reben (quin goig tenir "fans" teus a l'arribada !)

Conclusions: malgrat no baixar de les 12h, satisfet per haver acabat una marxa tant exigent. Era una assignatura pendent i aquest any s'havien donat les circumstàncies per poder-hi participar per primer cop. És una cursa també molt mental i aquí tenia clara l'estratègia. Com a però, la pujada a Llaberia des del mas del Ramer que no m'imaginava que l'acusaria tant. Està clar que és una cursa que requereix una bona preparació física prèvia.
Respecte el material: magnífiques sensacions amb la camiseta Salomon Agile, molt agradable de tacte (cap irritació) i molt transpirable. Prou bé també la motxilla Quechua SAD Extend (imitació barata de la Salomon S-lab skin). S'ajusta prou bé al cos, tot i que les tires de sujecció del pit podríen ser un pèl més elàstiques. També té altres defectes com que les 2 butxaques frontals per als flasks són curtes i gens transpirables. Ara bé, tenint present la diferència de preu amb la Salomon (de més de 100€ !) prou content del rendiment. Continuo la meva guerra amor-odi amb les malles Hoko Sensei, excel·lents a la zona de quadríceps, però incòmodes a la cintura. Fins i tot a l'alçada de Remullà vaig haver de parar per posar més crema anti-fregaments (Body Glide) ja que notava fregaments a les ingles. Bon rendiment també de les "pantorrilleres" de 2XU Calf guard, amb no tanta compressió com les Compressport, però suficient i còmodes.