Data: 19-20/Setembre/2015
Distància: 81 km
Desnivell acumulat: +/- 5100m
Temps: 14h 01'
Després de les bones sensacions a les dues curses anteriors de 60K de la temporada (Muntayes de Prades i la Dips) aquest any vaig decidir que tocava afrontar una de les assignatures pendents: fer la Matagalls-Montserrat. El primer repte era ser un dels 3000 escollits per realitzar-la. Com que no complia cap dels requisits per tenir dorsal per la via directa havia d'entrar al sorteig. Malgrat que no vaig estar afortunat en el sorteig, finalment vaig obtenir dorsal a la repesca (gràcies a que no tothom a qui li havia tocat va inscriure's). Resolta la meva participació, la segona part complicada va ser haver de fer tot l'entrenament en ple estiu. Durant el Juliol vaig fer més fondo (entre 30-40km/setmana de carrera per asfalt i alternant alguna sortida de BTT) mentre que l'Agost, aprofitant que no ha sigut tant calorós, l'he dedicat a agafar volum (20-30km de cursa per asfalt + 15-20K de muntanya per setmana). Malgrat això, un pensa que no s'arriba mai tant preparat com hagués volgut.
I arriba el dia de la cursa. L'altra part feixuga és la logística. La nit abans ja vaig preparar tot el material, així que pel matí només vaig haver de preparar-me arròs blanc per dinar (que vaig embolicar en uns gots de plàstic). A les 9:30 del dissabte sortia amb el cotxe cap a Tarragona a buscar un company que també la feia. Vam arribar a Monistrol a les 11:15h. Vam deixar el cotxe dintre del parking del cremallera (ens van informar que tancava de 00:00 a 05:00 de la matinada, per si de cas arribava abans del previst). Temps per relaxar cames i fer un pipi. A les 11:30 ja sortia el primer bus cap al Brull amb nosaltres a dalt. Viatge tranquil. Arribem al Brull sobre les 12:30. Agafem el dorsal, polsera i xip i omplim encara més la motxilla amb la samarreta i el got pels avituallaments. Dinem i a fer temps per la zona de sortida. Aquestes 2 hores abans de sortir se'ns van fer eternes i encara sort que m'havia tocat sortir dels primers (només 8min. després d'iniciar la cursa).
 |
| Zona de sortida a El Brull |
Anar bevent, fent pipi i petar la xerrada.... així vam passar les hores prèvies.
Pocs minuts abans de les 15:00h van donar la sortida als més veterans i després a cada minut es sortia per ordre de dorsal. Jo i el meu company Jordi vam sortir a les 15:08.
La sortida anava per una pista ampla i plana. Passats els primers 2km caminant i parlant amb el Jordi, em vaig despedir d'ell desitjant-nos bona sort i vaig començar a trotar aprofitant que hi havia trams de baixada. Passat el primer control C1 (5,5km, 0h41'), la baixada s'accentuà i ja no vaig parar de córrer fins arribar a l'avituallament d'Aiguafreda (10,2Km; 1h12'). Avituallament espectacular en un carpa i divesitat de menjar i beure. Creuant el poble amb la gent també animant força, va ser una pujada d'adrenalina. Ja de sortida del poble agafem un senderó que finalment fa cap a una pista ampla que enfila fort fins al Pla de la Garga. Durant la pujada, magnífiques vistes del Montseny que deixem enrera. La pujada es suavitza i passo el control C2 (14,2 Km; 1h54'). Els controls només tenen les catifes que enregistren el pas amb el xip, res d'avituallament. Baixem un collet per on creua la carretera C-1413. Aquí més gent esperonant a tots els participants. Continuem per una pista recta que finalment deixem per enllaça en un sender que s'enfila fins arribar a un bosquet que ens du al cim. Iniciem el descens, encara pel senderó que va pel bosc. Aquesta zona és maca ja que és el primer cop en el que es nota aquella sensació d'estar "sòl" a la muntanya. Òbviament sòl no és la millor paraula amb 3000 persones corrent per davant i per darerra, però sí que es nota aquell silenci típic quan s'està lluny de la civilització. Eren les 6 de la tarda, però entre l'ombra del bosc i que el temps havia fet un gir i ara s'ennuvolava, a partir d'aquí ja no em van fer més falta les ulleres de sol. La temperatura també havia baixat uns quants graus i era agradable. El descens continuava per sender i després per pista que ens va dur al control C3 (23,1 km; 3h10') i després, al final de la baixada, un altre cop a la mateixa carretera que havíem creuat kms enrera, però ara prop de St.Quirze de Safaja. Hi havia més gent esperant els seus corredors i animant. En pocs kms, arribo a l'avituallament del Coll de Poses al costat d'una petita urbanització al costat de carretera. La zona d'avituallament és una pista de futbol/basquet vallada de manera que només podien entrar els participants. Aquí omplo d'aigua els flasks per mesclar amb les tablets d'Isostar i menjo sandwich, codony, fruits secs i 2 gots de brou. No m'hi estic més de 5 minuts i surto del recinte, creuo la carretera i ara per pista inicio el segon ascens que m'ha de dur al sostre de la cursa.
Físicament em trobava bé, però després de l'avituallament i amb l'esforç de la pujada, notava que el brou m'havia deixat l'estómac mal col·locat. A sobre, la pujada era ensopida: tot pista amb molts puja-baixes que allargaven l'ascens. A més, ja feia estona que notava molèstia en un dels dits del peu esquerre contra la cara davantera de la sabatilla, així que vaig parar per intentar arreglar el mitjó. A poc més d'1km d'arribar al cim, creuo les catifes del control C4 (31,5 km; 4h36') i més amunt, boira !
Si la pujada fou ensopida, la baixada no ho fou menys. Tot i que el principi del descens transcorria per un senderó boscós, als pocs metres, pista i més pista. La bona notícia és que ja no em notava l'estómac tant pesat i podia baixar corrent, vigilant, però, de no sobre-carregar les cames que començaven a pesar i encara no havia arribat a l'equador de la cursa.
La gent que anava més forta aquí m'avançaren. Jo anava dosificant: córrer i caminar. Durant la baixada es va fer fosc i a pocs kms de St.Lloreç Savall em vaig posar el frontal i també vaig aprofitar per posar a carregar el GPS (no fos cas que més tard necessités la bateria auxiliar pel frontal o pel mòbil). Lluny, a la vall, es divisaven les llums dels pobles propers que no jo no sabria distingir. Una bona panoràmica.
Vaig arribar a l'avituallament de St. Llorenç Savall a les 9 de la nit. Hi havia molta gent, principalment espectadors buscant els seus respectius. Tot i que no m'havia marcat una fita concreta de temps, sí que m'havia planificat unes hores de referència i en aquest punt ja havia rebaixat més d'una hora la previsió. Anava bé. Carregat una mica del genoll esquerre però bé en general. Vaig picotejar una mica de tot el que hi havia (forçant-me a acabar l'entrepà amb pa de brioche que no valia res) i seguir la rutina d'omplir flask d'aigua+isostar, però a més aquí ja vaig reomplir també la camelbak. Recordo que aquí no vaig prendre res de brou. M'hi vaig estar uns 10 minuts i vaig continuar. No veia per on anaven les marques dintre del poble així que vaig decidir que em passés el grup del darrera per seguir-los. Creuat el poble, s'agafava un sender que pujava cap a l'esquerra en direcció a la Vall d'Horta. Em va fer molta gràcia trobar un parell de masies (mas de la Roca) on hi havia una collada de gent sopant a taula a pocs metres del nostre camí... fins i tot en una hi havia els nens oferint aigua als qui passàvem. Aquesta zona se'm va fer molt amena malgrat les dues petites pujadetes. Vam arribar a la pista del Dalmau i en el pi de les 4 Besses, el control C5 (47km; 7h02'). La pista portava a l'ermita de la Mª de Déu de les Arenes i després a la carretera vorejàvem per la dreta passant per una riera seca. En aquests indrets s'agraïa anar en grupet perquè en la foscor el paratge no era molt atractiu. Finalment vam fer cap a una altra pista i aquesta sí que ja pujava fort cap al Torrent de les Saleres, 3ª pujada destacable de la cursa. Eren uns 350m de desnivell en 4km i recordo que els darrers metres vaig suar la cansalada, amb puja-baixes i fent curt d'aigua, ja que havia begut molt des del darrer avituallament. El control C6 estava quasi al cim (55,5 km; 8h26') i en poc menys de 2km, l'avituallament dels donuts.
Vaig arribar a l'avituallament de la urbanització del Camí de Moliner (tocant Matadepera), més conegut com l'avituallament dels donuts, pocs minuts abans de la mitjanit. Després de menjar una mica (només mig donut, barretes i fruits secs) i carregar d'aigua (ho havia buidat tot des de St. Llorenç) vaig seure, estirar cames i constatar que els propers kms serien els decisius de la cursa. Em notava força carregat de cames. La darrera pujada m'havia castigat i tenia por que em vingués la temuda "pájara" pujant la que venia en 3 kms. Per altra banda, la molèstia del dit del peu s'havia convertit en inici de butllofa a la base del mateix, però vaig preferir no tocar res fins a més endavant. "Canguelo", aquesta era la paraula que definia millor aquell moment. 10 minuts de descans i vaig continuar. Ara el descens era pel mig dels carrers de la urbanització, la qual cosa vaig agraïr per poder estirar cames, parar frontal i relaxar la vista i el coll.
Un cop arribats al final de l'urbanització agafàrem un sender a la dreta que més amunt creuava la carretera que venia de Matadepera i enllaçava amb una pista que enfilava cap a la 4ª pujada, cap a l'Obac. M'ho vaig prendre en filosofia, xino-xano i anar pujant. De totes maneres, no em va avançar pràcticament ningú. Vaig pujar millor del que m'esperava, cansat, però res de "pàjara". La pujada no tenia tant desnivell com l'anterior i això també va ajudar. Arribat al cim i abans d'iniciar la baixada vaig decidir calmar la butllofa del peu. Em vaig posar crema per disminuir el fregament i vaig notar una lleugera milloria. Hauria de suportar aquella molèstia fins al final. Baixada còmoda per pista ràpida, tot i que jo ja no podia córrer més 2 minuts seguits. El control C7 (65,1km; 10h29') estava just quan enllaçàvem en la carretera de Rellinars. Vam caminar uns centenars de metres per la carretera i després vam agafar un sender que baixava fort cap a les Vendranes. En aquest sender s'havia d'estar alerta perquè baixava fort i hi havia alguna pedra solta que podia gastar-te una mala jugada. Jo de totes maneres, vaig disfrutar. Havia rebifat. A més un altre corredor em va acompanyar al meu ritme durant tota aquesta zona fins arribar pràcticament a Vacarisses. Abans, però, vam creuar el control C8 (67,5km; 10h54') i després la pujadeta als Ginebrers. Aquest paratge em va encantar, era una zona boscosa que trencava la monotonia d'anar per pista durant tants kms.
A les 2:30 de la matinada vaig arribar a l'avituallament de Vacarisses. Quedaven uns 11km per arribar a meta i ara sí que estava convençut que, excepte algun imprevist, hi arribaria. L'únic dubte que em quedava era saber quant i com em costaria la darrera pujada a Montserrat. Aquest era l'últim avituallament abans de l'arribada. Vaig menjar alguna barreta i carregar d'aigua els flasks, la motxilla ja la duia plena d'aigua i tampoc no era qüestió de carregar-la ara que quedava la pujada més forta. Vaig continuar amb una marxa més suau. Em ressentia principalment de la butllofa i una mica del genoll, però és clar l'esforç ja passava factura i cada passa pesava molt. Vam baixar fins a l'estació de tren de Vacarisses, on creuarem les vies i vam continuar alternant per camins i carrers asfaltats fins a una darrera pujadeta que ens portà al control C9 (75,1km; 12h34') i que després vam baixar per un senderó fins a Monistrol. Tot i que notava que no em feia falta, vaig prendre'm el primer gel per arribar amb energies a la darera pujada. Si fins al darrer avituallament els meus pensaments anaven focalitzats amb el dubte de si arribaria en prou forces per la darrera pujada i si m'hauria de quedar al cotxe, a Monistrol, ara els pensaments anaven en com ho faria per baixar de Montserrat al pàrking de Monistrol després de la cursa, ja que inicialment havia previst arribar a les 7 i agafar el primer cremallera a les 8, però amb el temps que portava, arribaria a quarts de 5 i esperar-me 3 hores a Montserrat pensant que després havia de fer 100km d'autopista era una opció que no contemplava. Això també va fer que ja no tingués tanta pressa en arribar: arribant més tard donava temps a que obrís el pàrking i trobaria més gent a dalt que em podria baixar en el cotxe fins a Monistrol.
Creuava el pont sobre el Llobregat a Monistrol a les 4 de la matinada. Ja només quedaven 5km i un ascens de 450m. Vaig creuar el poble, que em va semblar més bonic que quan es passa per la carretera i seguint a gent que es coneixia el camí, ja que en algun carrer es feia difícil saber per on tombar. Finalment s'arribava a una sendera que ja no deixaríem fins a Montserrat. En una mica més d'1km ja havia guanyat 150m de desnivell i arribava al darrer control abans de meta, C10 (78km; 13h11'). Els joves que estaven al control animaven moltíssim, fruit poder d'alguna cervesa de més, però la veritat és que el xivarri que feien i els ànims quan passaves per la catifa s'agraïen. Em vaig prendre un segon gel. Vaig aixecar la vista varis cops intentant distingir el Massís, però per la nit era impossible, això sí, es veia una cuca de llum formada per la filera de tots els participants que serpentejava cap amunt. Més amunt vaig fer el mateix però mirant cap a abaix, preciós. La pujada no se'm va fer especialment dura, tot i que en algun lloc on el pendent s'accentuava les cames defallien. Pràcticament no em va avançar ningú. Durant la pujada, em vaig creuar 2 vegades amb gent que ja havien arribat i baixaven a buscar el cotxe....mmm això em va preocupar perquè no tenia cap gana de baixar per aquella sendera estreta, cansat i amb mil persones amb sentit contrari. Poc a poc la sendera resseguia una canonada d'aigua i es va anar transformant en escales i després en una pista empinada que ens va portar en no res a l'estació del cremallera. A dalt, entre la boira, es veia a gent que ja esperava. Entrada a Montserrat a les 5:08 de la matinada i pujada a les escales que portaven a la plaça. Arribada amb catifa vermella. Finalment 14h m'havia costat fer els poc més de 80km.
A dalt, ambient fred, no per la temperatura sinò per la tristor de l'avituallament amb els maleïts entrepans de brioche i per la gent tirada amb les mantes tèrmiques. A més la foscor no deixava gaudir de la bellesa de Montserrat. Així que em vaig abrigar una mica i preguntant a la gent, finalment em vaig embarcar al cotxe d'uns familiars d'uns altres participants que havien anat a cercar. Em van deixar a Monistrol, vaig creuar el poble (i participants que encara pujaven) i cap al pàrking que ja era obert. Em va costar mantenir-me despert per l'autopista . Finalment vaig arribar a casa passades les 7 del matí.
Una bona experiència que recomano fer. De totes maneres, em va decebre que hi hagués tantes zones de pista, especialment durant la primera meitat, tot i que, a la segona meitat per la nit, sí que s'agraeix que n'hi hagués. Organització prou bona i avituallaments força complets (a excepció dels entrepans). Els punts per omplir aigua als avituallaments em va semblar excel·lent. Poder com a millora podrien habilitar un bus o que el cremallera baixés gent cada hora a partir de les 5 de la matinada, ja que el fet de tenir el bus cap al Brull i el pàrking a Monistrol és un punt a favor. No descarto tornar-la a fer algun altre any, tot i que primer m'agradaria fer-ne alguna altra pels Pirineus.
