IX Pujada al Montsià (marxa)

Data: 26/Setembre/2015
Distància: 17 km
Desnivell acumulat: +/-1084m
Temps: 2h 55'

Feia just una setmana de la Matagalls-Montserrat i encara estava una mica baldat, però com que aquest any la pujada al Montsià era semi-nocturna i en dissabte, ens va anar de fàbula a la jefa i a mí per poder anar a estirar les cames i fer la marxa . M'ho plantejava com això, una recuperació de l'esforç de la Matagalls a ritme suau i córrer una mica en alguna baixadeta si venia de gust. 

Van donar la sortida als que feien la cursa a les 18h de la tarda i un quart d'hora més tard als que fèiem la marxa. A diferència d'altres curses, tot i que hi va força gent, no està massificada .  La sortida es donà des de davant del pavelló d'Alcanar i continuà cap al cap de dalt del poble fins al santet, per continuar planejant fins a l'ermita del Remei. 

Pujada al Santet (pocs minuts des de la sortida)

Passada l'ermita es baixa fort fins al barranc dels Castellans on trobem el primer avituallament (Km3,8; 0h 32'). Després de travessar el barranc pugem com si anèssim cap a la Cogula, però en 1km ens desviem cap a la dreta i baixem per enllaçar en una camí asfaltat que ens porta a la casa rural de Cal Naudí on hi ha el segon avituallament (km 5,7; 0h 50').

Després de beure i menjar una mica agafem el camí del Mas del Noi que puja per l'esquerra. És una pujada sostinguda d'uns 2 km. Cap estem al cim del turó  deixem el sender recte per on continua la cursa absoluta i girem a l'esquerra per un tram molt pedregós. Baixem una mica i enllacem amb un sender que més endavant girant cap l'esquerra ja va enfilant en direcció la Cogulla. Més endavant trobem l'avituallament 3 a les Pedreres (km 9,9; 1h 35'). Continuem pujant i arribem a la pista de la Cogulla, pugem fins al cim (km 10,6; 1h44'). Les cames en la pujada ja s'havien ressentit una mica de la sortida de la setmana anterior.

Iniciem la baixada forta per pista continuant per un sender fins trobar el sender dels Capellans per on havíem pujat. Vam fer els 3km i 300m de baixada corrent en 15min ! Ara desfem el camí de l'anada. Ens trobem l'avituallament 5 (km13,7; 2h05) i reponem forces para la pujadeta al Remei. En aquesta zona ja ens avancen els primers classificats de la cursa absoluta. El frontal ja fa falta. Arribem a l'ermita, A6 (km15,1; 2h25'). Aquí hi ha una baixada terrosa fortíssima que en la foscor es torna més perillosa i la fem molt poc a poc. Ja hi ha ganes d'arribar i aquests 2 km abans d'entrar al poble es fan eterns. Finalment, entrem al poble pel costat de les antenes a la plaça del Mirador i baixem pels carrers del poble. L'arribada ambient espectacular amb gent animant i la meta dintre del pavelló on ens van acompanyar els crios. 

Meta

Felicitats a la organització. A pesar que el preu és lleugerament inferior que altres curses, el nombre i la qualitat dels avituallaments és superior per la distància que es tracta. Jo vaig fer la marxa portant només com a material un bidó d'aigua i el frontal i vaig tenir suficient per la dona i per mi. A més l'obsequi sempre és original (aquest any fou un frontal "made in Xina" que va fer el pego) i et donen varis vals de beguda i menjar per l'arribada (cervesa, botifarres, xistorra, coc,  ...). Convido a que altres organitzadors de curses prenguin nota ja que a vegades sembla que "racanegin" en els avituallaments.

Material per la Matagalls-Montserrat 2015

Realitzar una cursa de 80km, on molta part és per la nit, m'havia plantejat un dubte i era sobre el material a portar a la motxilla. Tenia clar que no volia una motxilla gran (màxim 10L.) ja que sinò es tendeix a sobre-carregar i a més fa que el material boti mentre estàs corrent, així que havia de escollir molt bé al material. A continuació, us adjunto un llistat del material que em vaig emportar amb les reflexions després de la cursa sobre el seu ús.

Vestimenta:

- Samarreta Salomon Agile 1/2 Zip: molt còmoda i transpira bé. No va cenyida. A pesar de ser Salomon té un preu raonable.

- Pantalons Salomon Exo Pro Twinskin : vaig estar dubtant fins a l'últim minut si agafar aquests o els Hoko Sensei que són amb els que havia entrenat. M'havien arribat una setmana abans (només les vaig poder provar en un entrenament) ja que les Hoko es van descosir una mica de la zona de les ingles. Va ser una solució acertada. Pros: no apreten tant en gral per lo que són còmodes i la capa de pantaló exterior és més estètica. Contres: donen una mica més de sensació de calor a les cuixes.

- Pantorrillera 2XU Calf guard: menys compressió que les Compressort, la qual cosa les fa ideals per curses de llarag durada.

- Mijons Hoko Kimo: tot i que no vaig tenir cap problema durant l'entrenament el dia de la travessa em van molestar en algun moment. Pros: el peu no sua. Contres: un pèl d'excès de compressió. Vaig estar dubtant de posar uns mitjons de recanvi Compressport a la motxilla però finalment no ha vaig fer.

- Zabatilles Saucony Xodis 6: Pros: La sola Vibram té un grip excel·lent. Molt bona amortiguació. Contres: El reforç superior de la puntera molesta una mica als dits del peu en les baixades. La sola en la zona del taló és una mica ampla per la cara interior i a vegades, al donar la passa,  et frega amb el turmell de l'altre peu (tot i que això dependrà del tipus de passa de cadascú).

- Buff: en vaig agafar 2, el llarg durant el dia perquè em tapés el cap del sol i el curt durant la nit per evitar la suor a la cara i per evitar fregament amb el frontal.

- Slip Hoko: no s'empapen, còmodes. Bona elecció. 

Vestimenta auxiliar motxilla:

- Motxilla Quechua SAD Extend 0-10L. És la versió barata de la Salomon SLAB Skin. Fa la seva funció. Equipada amb camelbak (tot i que la boquilla raja poc) i 2 compartiments davanters pels flasks (que peguen una mica en petits). Les butxaques laterals les vaig usar per guardar mòbil, manguitos, gels i les tabletes d'hidratació, i momentàniament per la bateria auxiliar durant la càrrega del GPS. Se'm va quedar un pèl petita, tot i que la mida crec que era l'apropiada (havia d'haver sortit menys carregat).

-  Manguitos Kalenji. Els vaig usar en les hores que va refrescar més per la nit, com a alternativa a una samarreta de màniga llarga. Còmodes i compressió normal. El problema es que no transpiren i s'empapen en la cara interior del colze. Es un complement molt recomanable.

- Paravent impermeable Salomon Bonatti WP Jacket: no el vaig usar, però el tornaria a agafar, ja que hi havia un mínim risc que plogués durant la nit.

- Jersei de màniga llarga: va ser un error agafar-lo. Em va prendre molt espai a la motxilla i només el vaig usar al acabar la cursa (que com alternativa hagués pogut agafar el paravent). 



Electrònica:

- GPS Garmin Fenix (+cable de càrrega USB).

- Frontal PETZL Tikka RXP. Gestió activa de la bateria i recargable amb USB 
- Frontal PETZL Zipka : el de reserva, ocupa poc espai ja que la cinta és un cordó autoenrollable.

- Bateria auxiliar de LiIon de 8000mAh per la càrrega d'aparells amb USB. Gran encert. Em va permetre no haver de posar el mode ultratrail al GPS (per economitzar la bateria a costa de reduir resolució) i també el mòbil. També hagués pogut fer-ho amb el frontal, tot i que aquest té la pega que no funciona mentre es carrega (punt a millorar de PETZL).


- Mòbil.


Hidratació, nutrició:

- Calmelback de 2L a dintre la motxilla (no el vaig omplir mai més d'1,5L d'aigua)

- 2x Softflasks Hydrapak SF250. Molt recomanables. Jo els usava per carregar-los d'aigua i fer la mescla amb les tabletes d'ISOSTAR. Un cop buits no ocupen res d'espai.

- Isostar High Energy Tablets. Complement perfecte per recuperar les sals perdudes de la suor. Com que la boca dels flasks és massa estreta me les vaig endur en una bossa impermeable partides per la meitat. La dosi seguida fou 1/2 tabeta per cada flask (250mL). Possiblement vaig usar unes 4 tabletes en total.

- 2x sobres Isostar Bicarbonates (Latic acid stopper sticks). 1 me'l vaig prendre al principi de la cursa i l'altre a la meitat.

- 3 gels (2x Powerbar gel + 1x Aptonia Energy gel cola)


Accessoris:

- Body Glide. Crema per evitar les roçadures. Principalment, m'ho aplico abans i a meitat cursa als mugrons, ingles, sobacos i cul. També el vaig usar al peu per frenar la butllofa però va servir de poc.
- Mocadors de paper
- Bossa impermeable amb DNI, targeta crèdit i calers.

- Ulleres de sol

- Manta tèrmica (era obligatori)
- Ibuprofeno: només l'he usat un sòl cop en les moltes curses que he fet i em va treure d'un apuro. El porto només per si de cas, aquí no em va fer falta.
- Partxes Compeed per les butllofes. 

36ª Travessa Matagalls - Montserrat

Data: 19-20/Setembre/2015
Distància: 81 km
Desnivell acumulat: +/- 5100m
Temps: 14h 01'

Després de les bones sensacions a les dues curses anteriors de 60K de la temporada (Muntayes de Prades i la Dips) aquest any vaig decidir que tocava afrontar una de les assignatures pendents: fer la Matagalls-Montserrat. El primer repte era ser un dels 3000 escollits per realitzar-la. Com que no complia cap dels requisits per tenir dorsal per la via directa havia d'entrar al sorteig. Malgrat que no vaig estar afortunat en el sorteig, finalment vaig obtenir dorsal a la repesca (gràcies a que no tothom a qui li havia tocat va inscriure's). Resolta la meva participació, la segona part complicada va ser haver de fer tot l'entrenament en ple estiu. Durant el Juliol vaig fer més fondo (entre 30-40km/setmana de carrera per asfalt i alternant alguna sortida de BTT) mentre que l'Agost, aprofitant que no ha sigut tant calorós, l'he dedicat a agafar volum (20-30km de cursa per asfalt + 15-20K de muntanya per setmana). Malgrat això, un pensa que no s'arriba mai tant preparat com hagués volgut.

I arriba el dia de la cursa. L'altra part feixuga és la logística. La nit abans ja vaig preparar tot el material, així que pel matí només vaig haver de preparar-me arròs blanc per dinar (que vaig embolicar en uns gots de plàstic). A les 9:30 del dissabte sortia amb el cotxe cap a Tarragona a buscar un company que també la feia. Vam arribar a Monistrol a les 11:15h. Vam deixar el cotxe dintre del parking del cremallera (ens van informar que tancava de 00:00 a 05:00 de la matinada, per si de cas arribava abans del previst). Temps per relaxar cames i fer un pipi. A les 11:30 ja sortia el primer bus cap al Brull amb nosaltres a dalt. Viatge tranquil. Arribem al Brull sobre les 12:30. Agafem el dorsal, polsera i xip i omplim encara més la motxilla amb la samarreta i el got pels avituallaments. Dinem i a fer temps per la zona de sortida. Aquestes 2 hores abans de sortir se'ns van fer eternes i encara sort que m'havia tocat sortir dels primers (només 8min. després d'iniciar la cursa).

Zona de sortida a El Brull

Anar bevent, fent pipi i petar la xerrada.... així vam passar les hores prèvies.

Pocs minuts abans de les 15:00h van donar la sortida als més veterans i després a cada minut es sortia per ordre de dorsal. Jo i el meu company Jordi vam sortir a les 15:08. 

La sortida anava per una pista ampla i plana. Passats els primers 2km caminant i parlant amb el Jordi, em vaig despedir d'ell desitjant-nos bona sort i vaig començar a trotar aprofitant que hi havia trams de baixada. Passat el primer control C1 (5,5km, 0h41'), la baixada s'accentuà i  ja no vaig parar de córrer fins arribar a l'avituallament d'Aiguafreda (10,2Km; 1h12'). Avituallament espectacular en un carpa i divesitat de menjar i beure. Creuant el poble amb la gent també animant força, va ser una pujada d'adrenalina. Ja de sortida del poble agafem un senderó que finalment fa cap a una pista ampla que enfila fort fins al Pla de la Garga. Durant la pujada, magnífiques vistes del Montseny que deixem enrera. La pujada es suavitza i passo el control C2 (14,2 Km; 1h54'). Els controls només tenen les catifes que enregistren el pas amb el xip, res d'avituallament. Baixem un collet per on creua la carretera C-1413. Aquí més gent esperonant a tots els participants. Continuem per una pista recta que finalment deixem per enllaça en un sender que s'enfila fins arribar a un bosquet que ens du al cim. Iniciem el descens, encara pel senderó que va pel bosc. Aquesta zona és maca ja que és el primer cop en el que es nota aquella sensació d'estar "sòl" a la muntanya. Òbviament sòl no és la millor paraula amb 3000 persones corrent per davant i per darerra, però sí que es nota aquell silenci típic quan s'està lluny de la civilització. Eren les 6 de la tarda, però entre l'ombra del bosc i que el temps havia fet un gir i ara s'ennuvolava, a partir d'aquí ja no em van fer més falta les ulleres de sol. La temperatura també havia baixat uns quants graus i era agradable. El descens continuava per sender i després per pista que ens va dur al control C3 (23,1 km; 3h10') i després, al final de la baixada, un altre cop a la mateixa carretera que havíem creuat kms enrera, però ara prop de St.Quirze de Safaja. Hi havia més gent esperant els seus corredors i animant. En pocs kms, arribo a l'avituallament del Coll de Poses al costat d'una petita urbanització al costat de carretera. La zona d'avituallament és una pista de futbol/basquet vallada de manera que només podien entrar els participants. Aquí omplo d'aigua els flasks per mesclar amb les tablets d'Isostar i menjo sandwich, codony, fruits secs i 2 gots de brou. No m'hi estic més de 5 minuts i surto del recinte, creuo la carretera i ara per pista inicio el segon ascens que m'ha de dur al sostre de la cursa.

Físicament em trobava bé, però després de l'avituallament i amb l'esforç de la pujada, notava que el brou m'havia deixat l'estómac mal col·locat. A sobre, la pujada era ensopida: tot pista amb molts puja-baixes que allargaven l'ascens. A més, ja feia estona que notava molèstia en un dels dits del peu esquerre contra la cara davantera de la sabatilla, així que vaig parar per intentar arreglar el mitjó. A poc més d'1km d'arribar al cim, creuo les catifes del control C4 (31,5 km; 4h36') i més amunt, boira !

Si la pujada fou ensopida, la baixada no ho fou menys. Tot i que el principi del descens transcorria per un senderó boscós, als pocs metres, pista i més pista. La bona notícia és que ja no em notava l'estómac tant pesat i podia baixar corrent, vigilant, però, de no sobre-carregar les cames que començaven a pesar i encara no havia arribat a l'equador de la cursa. 
La gent que anava més forta aquí m'avançaren. Jo anava dosificant: córrer i caminar. Durant la baixada es va fer fosc i a pocs kms de St.Lloreç Savall em vaig posar el frontal i també vaig aprofitar per posar a carregar el GPS (no fos cas que més tard necessités la bateria auxiliar pel frontal o pel mòbil). Lluny, a la vall, es divisaven les llums dels pobles propers que no jo no sabria distingir. Una bona panoràmica. 

Vaig arribar a l'avituallament de St. Llorenç Savall a les 9 de la nit. Hi havia molta gent, principalment espectadors buscant els seus respectius. Tot i que no m'havia marcat una fita concreta de temps, sí que m'havia planificat unes hores de referència i en aquest punt ja havia rebaixat més d'una hora la previsió. Anava bé. Carregat una mica del genoll esquerre però bé en general. Vaig picotejar una mica de tot el que hi havia (forçant-me a acabar l'entrepà amb pa de brioche que no valia res)  i seguir la rutina d'omplir flask d'aigua+isostar, però a més aquí ja vaig reomplir també la camelbak. Recordo que aquí no vaig prendre res de brou. M'hi vaig estar uns 10 minuts i vaig continuar. No veia per on anaven les marques dintre del poble així que vaig decidir que em passés el grup del darrera per seguir-los. Creuat el poble, s'agafava un sender que pujava cap a l'esquerra en direcció a la Vall d'Horta. Em va fer molta gràcia trobar un parell de masies (mas de la Roca) on hi havia una collada de gent sopant a taula a pocs metres del nostre camí... fins i tot en una hi havia els nens oferint aigua als qui passàvem. Aquesta zona se'm va fer molt amena malgrat les dues petites pujadetes. Vam arribar a la pista del Dalmau i en el pi de les 4 Besses, el control C5 (47km; 7h02'). La pista portava a l'ermita de la Mª de Déu de les Arenes i després a la carretera vorejàvem per la dreta passant per una riera seca. En aquests indrets s'agraïa anar en grupet perquè en la foscor el paratge no era molt atractiu. Finalment vam fer cap a una altra pista i aquesta sí que ja pujava fort cap al Torrent de les Saleres, 3ª pujada destacable de la cursa. Eren uns 350m de desnivell en 4km i recordo que els darrers metres vaig suar la cansalada, amb puja-baixes i fent curt d'aigua, ja que havia begut molt des del darrer avituallament. El control C6 estava quasi al cim (55,5 km; 8h26') i en poc menys de 2km, l'avituallament dels donuts.

Vaig arribar a l'avituallament de la urbanització del Camí de Moliner (tocant Matadepera), més conegut com l'avituallament dels donuts, pocs minuts abans de la mitjanit. Després de menjar una mica (només mig donut, barretes i fruits secs) i carregar d'aigua (ho havia buidat tot des de St. Llorenç) vaig seure, estirar cames i constatar que els propers kms serien els decisius de la cursa. Em notava força carregat de cames. La darrera pujada m'havia castigat i tenia por que em vingués la temuda "pájara" pujant la que venia en 3 kms. Per altra banda, la molèstia del dit del peu s'havia convertit en inici de butllofa a la base del mateix, però vaig preferir no tocar res fins a més endavant. "Canguelo", aquesta era la paraula que definia millor aquell moment. 10 minuts de descans i vaig continuar. Ara el descens era pel mig dels carrers de la urbanització, la qual cosa vaig agraïr per poder estirar cames, parar frontal i relaxar la vista i el coll.

Un cop arribats al final de l'urbanització agafàrem un sender a la dreta que més amunt creuava la carretera que venia de Matadepera i enllaçava amb una pista que enfilava cap a la 4ª pujada, cap a l'Obac. M'ho vaig prendre en filosofia, xino-xano i anar pujant. De totes maneres, no em va avançar pràcticament ningú. Vaig pujar millor del que m'esperava, cansat, però res de "pàjara". La pujada no tenia tant desnivell com l'anterior i això també va ajudar. Arribat al cim i abans d'iniciar la baixada vaig decidir calmar la butllofa del peu. Em vaig posar crema per disminuir el fregament i vaig notar una lleugera milloria. Hauria de suportar aquella molèstia fins al final. Baixada còmoda per pista ràpida, tot i que jo ja no podia córrer més 2 minuts seguits. El control C7 (65,1km; 10h29') estava just quan enllaçàvem en la carretera de Rellinars. Vam caminar uns centenars de metres per la carretera i després vam agafar un sender que baixava fort cap a les Vendranes. En aquest sender s'havia d'estar alerta perquè baixava fort i hi havia alguna pedra solta que podia gastar-te una mala jugada. Jo de totes maneres, vaig disfrutar. Havia rebifat. A més un altre corredor em va acompanyar al meu ritme durant tota aquesta zona fins arribar pràcticament a Vacarisses. Abans, però, vam creuar el control C8 (67,5km; 10h54') i després la pujadeta als Ginebrers. Aquest paratge em va encantar, era una zona boscosa que trencava la monotonia d'anar per pista durant tants kms.  

A les 2:30 de la matinada vaig arribar a l'avituallament de Vacarisses. Quedaven uns 11km per arribar a meta i ara sí que estava convençut que, excepte algun imprevist, hi arribaria. L'únic dubte que em quedava era saber quant i com em costaria la darrera pujada a Montserrat. Aquest era l'últim avituallament abans de l'arribada. Vaig menjar alguna barreta i carregar d'aigua els flasks, la motxilla ja la duia plena d'aigua i tampoc no era qüestió de carregar-la ara que quedava la pujada més forta. Vaig continuar amb una marxa més suau. Em ressentia principalment de la butllofa i una mica del genoll, però és clar l'esforç ja passava factura i cada passa pesava molt. Vam baixar fins a l'estació de tren de Vacarisses, on creuarem les vies i vam continuar alternant per camins i carrers asfaltats fins a una darrera pujadeta que ens portà al control C9 (75,1km; 12h34') i que després vam baixar per un senderó fins a Monistrol. Tot i que notava que no em feia falta, vaig prendre'm el primer gel per arribar amb energies a la darera pujada. Si fins al darrer avituallament els meus pensaments anaven focalitzats amb el dubte de si arribaria en prou forces per la darrera pujada i si m'hauria de quedar al cotxe, a Monistrol, ara els pensaments anaven en com ho faria per baixar de Montserrat al pàrking de Monistrol després de la cursa, ja que inicialment havia previst arribar a les 7 i agafar el primer cremallera a les 8, però amb el temps que portava, arribaria a quarts de 5 i esperar-me 3 hores a Montserrat pensant que després havia de fer 100km d'autopista era una opció que no contemplava. Això també va fer que ja no tingués tanta pressa en arribar: arribant més tard donava temps a que obrís el pàrking i trobaria més gent a dalt que em podria baixar en el cotxe fins a Monistrol.

Creuava el pont sobre el Llobregat a Monistrol a les 4 de la matinada. Ja només quedaven 5km i un ascens de 450m. Vaig creuar el poble, que em va semblar més bonic que quan es passa per la carretera i seguint a gent que es coneixia el camí, ja que en algun carrer es feia difícil saber per on tombar. Finalment s'arribava a una sendera que ja no deixaríem fins a Montserrat. En una mica més d'1km ja havia guanyat 150m de desnivell i arribava al darrer control abans de meta, C10 (78km; 13h11'). Els joves que estaven al control animaven moltíssim, fruit poder d'alguna cervesa de més, però la veritat és que el xivarri que feien i els ànims quan passaves per la catifa s'agraïen. Em vaig prendre un segon gel. Vaig aixecar la vista varis cops intentant distingir el Massís, però per la nit era impossible, això sí, es veia una cuca de llum formada per la filera de tots els participants que serpentejava cap amunt. Més amunt vaig fer el mateix però mirant cap a abaix, preciós. La pujada no se'm va fer especialment dura, tot i que en algun lloc on el pendent s'accentuava les cames defallien. Pràcticament no em va avançar ningú. Durant la pujada, em vaig creuar 2 vegades amb gent que ja havien arribat i baixaven a buscar el cotxe....mmm això em va preocupar perquè no tenia cap gana de baixar per aquella sendera estreta, cansat i amb mil persones amb sentit contrari. Poc a poc la sendera resseguia una canonada d'aigua i es va anar transformant en escales i després en una pista empinada que ens va portar en no res a l'estació del cremallera. A dalt, entre la boira, es veia a gent que ja esperava. Entrada a Montserrat a les 5:08 de la matinada i pujada a les escales que portaven a la plaça. Arribada amb catifa vermella. Finalment 14h m'havia costat fer els poc més de 80km.

A dalt, ambient fred, no per la temperatura sinò per la tristor de l'avituallament amb els maleïts entrepans de brioche i per la gent tirada amb les mantes tèrmiques. A més la foscor no deixava gaudir de la bellesa de Montserrat. Així que em vaig abrigar una mica i preguntant a la gent, finalment em vaig embarcar al cotxe d'uns familiars d'uns altres participants que havien anat a cercar. Em van deixar a Monistrol, vaig creuar el poble (i participants que encara pujaven) i cap al pàrking que ja era obert. Em va costar mantenir-me despert per l'autopista . Finalment vaig arribar a casa passades les 7 del matí.

Una bona experiència que recomano fer. De totes maneres, em va decebre que hi hagués tantes zones de pista, especialment durant la primera meitat, tot i que, a la segona meitat per la nit, sí que s'agraeix que n'hi hagués. Organització prou bona i avituallaments força complets (a excepció dels entrepans). Els punts per omplir aigua als avituallaments em va semblar excel·lent. Poder com a millora podrien habilitar un bus o que el cremallera baixés gent cada hora a partir de les 5 de la matinada, ja que el fet de tenir el bus cap al Brull i el pàrking a Monistrol és un punt a favor. No descarto tornar-la a fer algun altre any, tot i que primer m'agradaria fer-ne alguna altra pels Pirineus.

5ª Marxa dels Dips

Data: 23/Maig/2015
Distància: 61,4 km
Desnivell acumulat: +/- 5915m
Temps: 12h 27'

La Marxa dels Dips (organitzada pel c.e. reddis ) és d'aquelles curses obligades a fer almenys algun cop. Té com a particularitat que el recorregut són tres circuits amb sortida i arribada a Pratdip i amb distàncies que van de més a menys però on els pendents més importants es fan en en els 2 primers. El principal inconvenient, si es vol fer tota, és que requereix un esforç mental extra per no caure en la temptació de plegar després del segon tram. 

S'ha de matinar força ja que la sortida es dóna quan encara no ha sortit el Sol. Arribo vora les 5:30h i ja està tot ple de cotxes pels vorals i llocs habituals, així que després de donar un tomb decideixo aturar-me davant el Poliesportiu per agafar el dorsal i després aparco a les afores del poble. Després de creuar el poblet, arribo un altre cop al Poliesportiu i bec i menjo mig donut a l'avituallament de sortida, matant els darrers minuts abans de la sortida.  A les 6 ens donen la sortida. 

El primer circuit és l'ascensió al Cabrafiga. Són uns 8km amb un desnivell acumulat de +/- 1100m. Durant el primer quart d'hora ens cal el frontal, ja que encara és fosc. Els 2 primers quilòmetres són ràpids ja que baixen fins al barranc de la Dòvia i el seguim una bona estona fins que el creuem per seguir una petita pista que ens porta a un tunel que creua la carretera per sota. Aquí comença ja la pujada pronunciada que ens duu a les Mugues. Després de vorejar el puig, comencem una forta pujada de 300m. (amb pendents de fins al 44%) que ens porta al cim del Cabrafiga en 1km. Són les 7:13h del matí i al cim la temperatura s'enfonsa fins als 9ºC, a més amb el fort vent i la suor de la pujada, la sensació de fred és considerable. No hi ha temps a perdre, així que inicio el descens corrent en els trams menys pedregosos. La baixada no presenta grans complicacions, tret de la zona abans d'arribar a la torre de la llum, amb una baixada rocallosa i on el sender es difumina. Un cop passat les torres de la llum s'arriba a una pista i posteriorment a un sender frondós que ens porta a la carretera davant de Pratdip. Finalitzo el primer tram amb 1h39'.

El segon circuit ens porta fins a Llaberia pujant per les crestes de la Seda i tornant pels Solans. Són uns 15km amb un desnivell acumulat de +/- 1800m. Inicio aquest segon tram a les 7:45h després d'haver re-omplert de líquid el soft-flask i menjar algua cosa. Creuo el poble i la carretera i continuo per un camí que comença enfilar-se cap la serra. Aquí vaig tenir un ensurt, ja que vaig desviar-me un centenar de metres pel sender que baixa de l'arribada del darrer tram, i és que al veure les cintes no hi vaig caure fins que els crits llunyans d'un de la organització em van fer dubtar i vaig retrocedir fins que vaig retornar al bon camí. Un esglai, només 5 minuts perduts. La pujada a la crestes de la Seda són exigents. Quan s'abandona el camí, es continua per un sender que puja decidit cap als cims. Igual que al Cabrafiga, es nota un altre cop el fred ( que torna a baixar dels 15ºC als 9ºC) i el vent. Em poso els "manguitos" i continuo pujant. Hi ha bastants passos on s'ha de grimpar per les roques i fins i tot algun equipat.  Superada la cota 700m., el terreny ja no és esquerp i voregem el Mont-redón deixant-lo a la dreta, donant-nos una petita treva, tret del vent que ens fa la guitza.

Cota 750m amb el Mont-redon al fons.

Un cop superat el Mont-redon, les vistes a la Serra de Llaberia són magnífiques amb l'estació de meteo al fons.

Serra de Llaberia des del Mont-redon

La pujada ara es suavitza i donem un gir ampli cap a l'esquerra per corriol deixant el cim de La Creu i l'estació a dalt nostre. Estem al sostre de la marxa, altura de 860m.  Enllacem amb la pista que ens ha de dur a tocar de Llaberia. Són dos quilòmetres de pista que baixa i serveix per estirar cames i també per córrer una mica. Els darrers metres fins a Llaberia els fem per un corriol que voreja els bungalows del final del poble. Control i avituallament sòlid. Són les 9:25h (18km; 3h25'). L'entrepà em passa com si res. Físicament em sento bé així que, havent menjat, no perdo temps i inicio el retorn a Pratdip. Al principi, el sender de les Marrades puja però és molt agradable per mig de bosc. En un km inicia el descens suau però un cop passat el Coll que enllaça amb el sender que puja de la Dòvia, comença a baixar més fort. Més endavant, s'ha de baixar per un grau que necessita no tenir pressa i posar-hi els 5 sentits si no es vol tenir un bon ensurt. Passat el grau, una treva i posteriorment més baixada forta en alguns trams amb força pedra solta que no permet córrer tot el que es voldria. Sender trenca-cames, que malgrat que ja l'havia fet un altre cop no m'imaginava que la Dips hi passés. Arribo a Pratdip i finalitzo el segon circuit a les 10:40h (25km, 4h40'). Aquí les cames ja començaven a queixar-se, re-omplo d'aigua la motxilla i recarrego energia per afrontar el circuit decisiu.

El tercer circuit de 37km i amb un desnivell acumulat aproximat de +/- 3000m ens dóna un tomb passant per Santa Marina, Vandellòs, Remullà, Llaberia i el coll del Guix (a tocar de Colldejou). El primer km del tram coincideix amb el del primer circuit, però abans d'arribar al salt de la Sabinosa trenquen a la dreta per un sender que puja per la serra de Güena cap al coll del Marquès. La temperatura ja fa estona que s'ha enfilat pe sobre dels 20ºC i ara les ratxes de vent en aquesta zona s'agraeixen ja que no hi ha ombra arreu. Superat el coll del Marquès (cota 400m.) seguim per un corriol en direcció a una torre d'electra i allí prenem una pista que baixa lleugerament fins a l'emblemàtica ermita de Santa Marina.

Ermita de Santa Marina

Control i avituallament (30km; 5h53'). Vaig remplir una mica d'aigua i també volia fer-ho de beguda isotònica al flask, però una garrepa de l'organització em va sortir amb lo de "no n'hi haurà pels demés". Vaig estar pensant amb ella tot el camí fins a Vandellòs. Quins nassos ! 

Sortint de l'ermita, ara enfilem per un sender que segueix un GR en direcció a Vandellòs. La calor ja es fa notar. A penes guanyem uns 150m d'alçada que el sender inicia una baixada de 250m. A les 12:40h entro per Vandellòs per un sender preciós i ombriu. 

Sender d'entrada a Vandellòs.

El control però està dintre del casc urbà i per això hem de caminar una mica més. La continuació de la marxa és pel mateix sender, i s'ha de desfer camí així que em creuo amb els que tornen. Vandellòs (34,5km; 6h45'). Aquí em trec l'espineta de l'anterior avituallament i menjo, bec i re-omplo tot el que vull. Control força complet. 
Re-inicio la marxa. Calor forta, ja habitual a l'època i ni rastre del vent del matí. Sortint de Vandellòs es pren la pista que enfila cap a Remullà durant uns 3km de pujada suau i que continua amb un pendent més pronunciat per l'estret dels Vidriers fins creuar-nos amb la carretera que baixa del coll de Faixes fins a Santa Marina. Aquí, sorpresa!  perquè tot i no haver-hi cap avituallament m'esperaven la Marta (ma neboda) i el Salvadó amb el cotxe i una coca-cola fresca. El Salvadó, que es coneix el terreny, m'informa de com continua el sender en direcció cap al Mas del Ramer, on hi ha l'avituallament i sobretot, m'adverteix de reservar forces per la pujada cap a Llaberia pel Tortó. En aquell moment encara no n'era conscient, ja que era la primera vegada que passava per aquelles contrades. 

Després de comentar la jugada, ens acomiadem fins més tard a l'arribada. Aquella zona és una mica feréstega amb molta vegetació de sotabosc i no gaire ombra. La pujada no es fa gaire complicada, més aviat pesada pels kms acumulats i pel terreny. Un parell de kms abans d'arribar al Mas del Ramer ens agrupem uns quants pels dubtes de com seguir en alguna zona poc marcada. Un cop arribats a la pista de Capçanes-Pratdip els dubtes s'esvaeixen i baixem en direcció al mas. Arribem al mas del Ramer a les 14:30h (43,5km; 8h30'). Mas ben condicionat on hi podem entrar i gaudir de l'avituallament asseguts i resguardats del Sol. En aquest punt noto l'esgotament: cada cop em costa més menjar sòlid, tinc un nus a l'estómac i les cames ja no van tan lleugeres. Els kms acumulats, però sobretot la calor de la pujada des de Remullà comencen a passar factura. Sortim en grupet del mas per la pista que per sorpresa meva baixa força (i això volia dir que després la pujada seria més dolorosa) fins a un desviament de senders. Prenem el de la dreta que comença pujar fort cap als cingles del Tortó, però almenys al principi, transcorre per l'ombra d'un bosc frondós. De seguida, però, ja m'adono que aquí hauré de gestionar bé les forces així que minoro marxa i pujo a un ritme continuat però molt suau. A mesura que es puja el sender es torna més de l'estil d'anar pujant escales. En una mica més d'1km vencem un desnivell de 300m. Arribo al coll amb mínims. I el km restant amb pujadeta suau cap a Llaberia el faig esbufegant i deixant passar a tothom. Finalment entro a Llaberia, al mateix control i avituallament del matí (49km; 9h50'). Agafo beguda i m'assec a l'ombra. Moment "pájara". Muscularment em sentia prou decent però l'esgotament ara passava factura. Necessitava una treva així que desconnecto el cervell mirant i contestant els missatges del mòbil i m'hi estic uns 10 minuts. No veia perillar l'arribada ja que coneixia els 12km restants. Sabia que els propers 4km de cursa eren claus, amb la petita pujada al portell de Llaberia i la baixada fins al coll del Guix. El petit descans a fet efecte i a la pujada al portell ja que em noto amb més forces. Són 100m. més de pujada per arribar al segon punt més alt de la marxa, cota 767m. A partir d'aquí baixada forta fins arribar a la pista de Colldejou-Marçà i continuem cap al control del coll del Guix (53,5km; 10h50'). Bec una mica i continuo. Fins a Pratdip, és una alternança de pistes i senders, principalment de baixada però també de pujada d'algun collet. Provo de córrer però no puc mantenir el ritme més de 2 minuts seguits pel mal de cames. Renuncio forçar per baixar de les 12h i disfruto dels darrers kms caminant tranquilament. Entro a Pratdip a les 18:27h, on la Marta i el Salvadó em reben (quin goig tenir "fans" teus a l'arribada !)

Conclusions: malgrat no baixar de les 12h, satisfet per haver acabat una marxa tant exigent. Era una assignatura pendent i aquest any s'havien donat les circumstàncies per poder-hi participar per primer cop. És una cursa també molt mental i aquí tenia clara l'estratègia. Com a però, la pujada a Llaberia des del mas del Ramer que no m'imaginava que l'acusaria tant. Està clar que és una cursa que requereix una bona preparació física prèvia.
Respecte el material: magnífiques sensacions amb la camiseta Salomon Agile, molt agradable de tacte (cap irritació) i molt transpirable. Prou bé també la motxilla Quechua SAD Extend (imitació barata de la Salomon S-lab skin). S'ajusta prou bé al cos, tot i que les tires de sujecció del pit podríen ser un pèl més elàstiques. També té altres defectes com que les 2 butxaques frontals per als flasks són curtes i gens transpirables. Ara bé, tenint present la diferència de preu amb la Salomon (de més de 100€ !) prou content del rendiment. Continuo la meva guerra amor-odi amb les malles Hoko Sensei, excel·lents a la zona de quadríceps, però incòmodes a la cintura. Fins i tot a l'alçada de Remullà vaig haver de parar per posar més crema anti-fregaments (Body Glide) ja que notava fregaments a les ingles. Bon rendiment també de les "pantorrilleres" de 2XU Calf guard, amb no tanta compressió com les Compressport, però suficient i còmodes. 

12a Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades

Data: 14/Març/2015
Distància: 63,5 km
Desnivell acumulat: +/- 4800m
Temps: 11h 50'

La Marxa de La Selva és una de les habituals de la zona, amb ja 12 anys de tradició i que és considerada de les duretes. S'ha d'arribar preparat i força mentalitzat ja que té trams exigents i d'altres on et menges el coco. Aquesta era la tercera edició que participava ( les anteriors al 2010 i 2013) amb la fita de baixar de les 12h.

Afrontava aquesta cursa amb ganes després del mediocre temps a la Mitja de Cambrils (2 setmanes enrere) i ja tenia mono de muntanya. Sortida de la Selva amb les primeres llums del dia i una temperatura força fresca (9ºC). No s'esperava pluja tot i que no es descartaven ruixats a la tarda. El primer quilòmetre creua el poble i ens porta per camins dels trossos dels voltants tot enfilant-se ja de cara a L'Albiol. La filera de gent comença a estirar-se gràcies a algunes rampes pronunciades. La pujada fins a l'Albiol és una ascenció de 600m. en 11 km, alternant pista i sender. Arribo al primer control de L'Albiol en una mica menys de 2h. En aquests primers quilòmetres et notes els primers aiii! i uiii! i has de fer un esforç per no renunciar quan penses amb tots els quilòmetres que encara queden. El següent tram, però, és una mica més tranquil amb només la pujada del grau de l'Estelada sortint de l'Albiol i el de l'arribada a Mont-ral. El tram entre ambdós passa per un bosquet amb una lleugera pendent que permet córrer, excepte en algun tram que hi ha molta pedra solta. Petit ensurt abans d'arribar Mont-ral al seguir les passes d'un grupet que es desvià uns centenars de metres de la ruta. Per sort vam corregir prou aviat. Arribo a Mont-ral a les 9:55 (17,5km; 2h55'). Esmorzo i re-omplo d'aigua. El següent control és a La Farena en uns 5km. Tram molt bonic per mig de boscos humits i baixades corredores. Quan un arriba a la Farena a part del cansament dels quasi 23km i 2000 m. ja de desnivell acumulat, li ve a la ment la forta pujada imminent als Cogullons, així que l'avituallament sòl ser suau i amb molts fruits secs i panses per carregar d'energia.

Surto de La Farena en direcció als Cogullons a les 10:45. M'espera una pujada sostinguda de 600m en només 4km. En aquest tram, la passada edició que vaig participar, vaig patir molt així que aquesta vegada anava molt mentalitzat: passes curtes i contínues i baixar el ritme a les rampes més pronunciades, però sense parar. La pujada és quasi sempre per mig del bosc amb pins alts que quasi no deixen passar l'aire, o sigui, que es sua força.

Mirador del Mas del Mateu (cota 1.000m) pujada als Cogullons. Conca del Brugent i al fons, Mont-ral.

Quan s'arriba quasi a dalt, el vent et glaça el suor i cal tapar-se una mica. La darrera grimpada al refugi sembla interminable. Arribada als Cogullons (27,5km; 4h53'). M'ha costat poc més d'una hora tota la pujada des de La Farena, uns 10' menys que l'anterior vegada. Com ja va sent tradició, entrepà de "Nocilla" al refugi i sortida en direcció a la Baltassana i Prades. El tram entre els Cogullons a Prades és, segons el meu parer, el més matxacant psicològicament: 12 km primer per carena en puja-baixes, després pista planera inacabable amb pujada final a la Baltasana i acabar amb la forta baixada pel bosc de Prades.

Mola dels 4 termes, a escassos kms dels Cogullons

En aquest tram noto que s'accentua un dolor al costat del peu que em ressentia feia estona. Era d'un cop que m'havia donat en una sortida la setmana anterior. Fins ara no li havia donat importància però al posar el peu al terra en les baixades em produïa força molèstia.

Vista de Prades des del Tossal de la Baltassana.

Arribo al control de Prades a les 14:00h (39km; 7h). Em cruspeixo 2 entrepans de llonganissa com si res (després em penedeixo del segon ja que noto la panxa massa pesada), carrego d'aigua i a tornar-hi. Prades és molt temptador i convida a quedar-se una estoneta més, però de seguida noto com se'm glaça la suor. La sortida de Prades és planera però de seguida s'enfila lleugerament cap a l'ermita de l'Abellera per després descendir a sac uns 300m. en quasi 3km fins al barranc dels Rebollans. Arribats al barranc es continua per una pista còmoda fins a Capafonts.

Capafonts. Els Motllats i la Mussara al darrera.

Capafonts (44,5 km, 8h10'). El control sòl ser com el de La Farena: suau (tampoc no m'entrava res després dels entrepans que encara tenia a la gola) i amb els nervis d'afrontar la darrera pujada forta de la travessa. La pujada fins al pont de Goi és un desnivell de 300m en 3km. Un petit repte ja pels km i el cansament notable acumulats en la jornada. Els primers 100m. de desnivell són suaus per una pista però al cap d'1km de sortir del poble es pren un sender que puja fort passant pel costat de la cova de Gralles i l'espectacular pont de Goi que es creua primer per sota i després per sobre.

Pont de Goi

Passat el pont de Goi, s'arriba a la pista que enllaça els Motllats amb la Mussara. Aquest tram es sol fer llarg perquè després de l'esforç de la pujada es desitja arribar al control, però aquest encara es fa esperar uns 3km més. El control es troba al Coll (encreuament de la carretera que puja de Vilaplana cap a La Mussara o Mont-ral). Control del Coll (51 km; 9h30'). Aquí m'assec una mica i demano el comodí del "Reflex" ja que el dolor al peu s'accentua per moments, però no en tenen, així que abans de refredar-me més m'aixeco i continuo al camí cap a L'Albiol. 

Pista de La Mussara abans d'arribar al control del Coll.

Aquest tram és una baixada suau que transita per zones de bosc frondoses. Sempre que passo per aquí em recordo dels Ports ja que té una vegetació pareguda i també perquè el primer any que vaig fer aquesta cursa anava una mica amb més retard i aquí ja començava a amagar-se el Sol, la qual cosa em recordava la nocturna de Fredes-Paüls. Arribo a l'Albiol a les 17:10 (54,5 km; 10h10'). Tot i portar un temps d'uns 40' millor que l'anterior edició del 2013, veig que no el rebaixaré força més ja que pràcticament aquest avantatge l'estava arrossegant des dels Cogullons i el peu ja donava per córrer més.

La baixada de l'Albiol a La Selva és on, si s'arriba en força, es pot rebaixar força temps perquè a part d'algun tram pronunciat i pedregós, la resta es pot córrer força bé. Jo ho intentava en algun tram però no podia mantenir la cursa més d'1 minut seguit, així que em vaig resignar a acabar la cursa caminant i veure com alguns participants em passaven.... menys el darrer km del poble que si bé fos per postureo o bé perquè començava a ploure el vaig fer corrinyant. Arribo a meta a les 18:50.

Bye bye 2014 !

2014 has been a good running year. Maybe with less workouts but with higher quality and  with more trail running workouts for volume training. Additionally, the 2kg of lost of weigth has help. No remarkable injuries. The figures of the year are:

Training workouts:

Total time: 75h 25min.
Distance: 862 km
Average pace: 5'15'' mkm

This is 3 hours and 12Km less than last year. By cons, addtional 85km trail workouts performed along the year, of course, appart from the trail races.


Asfalt races:

1/2 Marathon Cambrils (2/3/14) : 1h 49' 15''
10K Cursa Solidària contra Càncer Infantil - El Morell (21/9/14) : 43'59'' + 1' (PB)
Milla urbana Cursa de la Solidaritat - Cambrils (31/8/14) : 4'36''
1/2 Marathon Tarragona (30/11/14): 1h 43' 28''
1/2 Marathon Salou (14/12/14): 1h 37' 45'' + 2'  (PB)

Best personal results ever achieved during the second half of the year.


Trail races:

52,5Km Marxa Riudoms- La Mola (27/4/14): 8h 18' (PB)
47Km Travessa Nocturna Fredes-Paüls (14/6/14): 9h 23'
37km Caminada Muntanyes de Prades - Alforja (5/10/14) : 7h 14'

Despite the good cronos obtained in the three trail races, I miss a longer (~60km) or harder one. This is one of the targets for next year.

From the targets for past 2014, almost all of them has been achieved: beat the 1h40' barrier in 1/2 Marathon. faster amb with more trail training workouts. Pending subject is to reach the 5 trail races per year or  300km in trail racing. Important to start putting one eye on Marathon distance, as half marathon is starting to become a crono-managed race with no further excitement.

XI Mitja de Salou

Data: 14/Desembre/2014
Distància: 20,8 km
Desnivell: +/- 125m
Temps: 1h 37' 45''

Encarava aquesta Mitja amb bona forma sinó fos per alguns peròs: encara tenia lleugeres molèsties després de la Mitja de Tarragona de 15 dies enrere, poca recuperació durant la setmana anterior per les hores "extres" laborals i ressaca del sopar de feina. Objectiu : rebaixar millor marca 1h43'28''.

Al matí de la cursa, mateix ritual que l'any passat: despertar-se a poc més de les 7h, esmorzar lleuger (te amb torrada de melmelada) i fer temps fins les 8h30 perquè arribi la cunyada (i la neboda) que també fa la cursa. Aquest any aparquem just darrera el Pavelló i no trobem gens de cua al guarda-roba; per sort! perquè 5 minuts més tard ja era ple com un ou. Millor temperatura que l'any passat (al voltant de 16ºC). Bon pre-escalfament i em dóna la sensació  que la quantitat de gent minora any rere any.

A les 9:30 ens donen la sortida. Sortida prou còmoda al mig entre la llebre de 1:40 i 1:50, sense massa embussos. Ja des del principi de la cursa agafo bon ritme, al voltant dels 4'40''mkm i sempre mantenint la visual a un centenar de metres enrere de la llebre de 1:40. Des dels primers kms ja m'adono que els isquios em faran la guitza, ja que sobretot, el de la dreta me'l noto molt carregat. No baixo ritme, és massa aviat... procuro esborrar la molèstia de la ment i concentrar-me en la llebre i el crono.

La primera meitat de cursa a ritme quasi constant de 4'40''. Res remarcable a part de la molèstia in crescendo als isquios. Em prenc el primer gel als 9km i l'avituallament d'aigua passats el km10.
Aquest any no m'agafa per sorpresa la pujada del Km11,5. Malgrat reduïr lleugerament el ritme no m'avança ningú i més aviat sóc jo que vaig avançant. Sempre vaig mantenint la visual sobre la llebre de 1:40, la qual cosa em sorprèn ja que no entrava dintre dels meus plans anar quasi a rebufo de la llebre. Encaro el baixa-puja de Km14 i 15 bé i avançant gent, ja pensant en la pujada forta passat el km16. Minoro ritme, però després a la baixada i tota la entrada de nou al casc urbà em deixo anar arribant a pics de 4'02mkm recuperant sobradament el ritme mig de 4'40''mkm. Ja molt tocat pels isquios ( el dolor ja m'havia pujat als glutis durant els desnivells de la segona meitat de la cursa), decideixo mantenir un ritme conservador els darrers 3 Kms. De totes maneres, hi ha quelcom que no quadra ja que el crono em marca quasi durant tota la cursa uns 300m. menys de distància i el temps és massa bo. Efectivament, arribo segons després de la llebre de 1:40 que entra per sota del 1h38' i el gps em marca 20,8km. Després a la dutxa, altres runners que han arribat abans m'han comentat que ens els primers kms l'organització s'ha oblidat de marcar un tomb per un carrer i això ha fet que tots arribem quasi 2 minuts millor del temps que tocaria. Es veu, però, que les llebres de 1h25 i 1h30 han improvisat un tomb per compensar. Fa una mica de ràbia com una organització que ja porta uns quants esdeveniments com aquest faci una errada com aquesta.

De totes maneres, molt content del resultat perquè afegint els aproximadament 2' que em faltarien per completar els 21,1km , el crono es quedaria en 1h40', millorant en més de 3 minuts la meva millor marca. 

Link Garmin Connect del track de la cursa